Version catalane - maternite suisse elne

Rechercher
Aller au contenu

Menu principal :

Version catalane

                                                                               


Elisabeth EIDENBENZ


UNA VIDA MARCADA PEL DO DE ELLA I EL DEURE D'ASSISTENCIA


La «Seliora Isabel», anomenada així per les mares espanyoles de la Maternitat, neix a Wila al cantó de Zuric el 12juin 1913. Forma part dels nens més joves d'una família nombrosa de la qual el pare és pastor. Múltiples col·laboradors del Socors Suïssa als Nens comparteixen el mateix origen familiar i d'educació protestant. 
Elisabeth, institutriu, ensenya durant tres anys. És en el moment d'un sojorn d'un any a Dinamarca en una escola per a professors adults que la proposició de marxar a Espanya li és feta pel Servei Civil Internacional. ?ŽAccepta el temps de les vacances escolars. No tornarà. L'heus aquí a Madrid al Campament republicà, a distribuir aliments a les cantines per a les persones grans (cantines situades de vegades molt prop del front), a València on els nens evacuats troben refugi a les grans cases abandonades dels franquistes espanyols. El seu temps lliure, el passa en viatges i ens ofereix a través de les seves fotografies un testimoni únic d'Espanya durant la guerra civil.
L'ajuda humanitària intentada a Espanya és una experiència fonamental que condiciona el seu estat d’ànima i influeix en la continuació de la seva vida. La seva elecció és feta, la seva tornada a Dinamarca és anul·lada. Quan Karl Ketterer, camarada de «l'Ayuda Suiza» i del Servei Civil, demana ajuda per a les dones i els nens de la Retirada, respon present, com una evidència, encara que afectada pel seu treball a Espanya i sin formació en puericultura.
?—"Va ser un treball molt bo per a mi perquè no és pot imaginar el que pot aportar l’ ajuda a persones en perill.”
La traça adquirida a Espanyà va ser aprofitada a França. El treball està marcat per un fort sentit del deure, per ajudar la gent. En Jacques Amal, un periodista que va fer un documental sobre la maternitat el 1941 va dir :
?ˆ“Acollim les dones , no importa la nacionalitat. Ni la misèria ni la desgràcia no tenen pàtria,
cada naixement és una gran aventura, molt emocionant per a tota la casa. Fins i tot si les circumstàncies fossin deplorables per a cada mare”
El seu primer part succeeix fortuïtament un dia on la llevadora de la Maternitat d'Elna té èczema sobre les mans. Elisabeth va ajudar una quarantena de dones a parir . És a ella que torna l'honor d'ocupar-se del 300è naixement, i van ser bessones.
La seva personalitat s'expressa també a través del clima de pau i l'ambient calorós que aconsegueix instaurar a la maternitat en període de guerra. 
«Era molt important per a mi que l’ atmosfera sigui bona a casa, fèiem moltes coses ensems, cantàvem i ballàvem».
Es mostra d'una gran amabilitat - segon les afirmacions dels seus pensionistes, sòbria i dolça alhora. No li falta determinació tampoc.
A ella toca, entre altres, la iniciativa d'acollir a Elna malgrat l'oposició de la seva direcció, les dones que no estan embarassades, com va ser el cas amb un grup de recluses del Campament de Bram sofrint de la tifoide a la tardor del 1940.
Comprenent la situació de persecució de certes poblacions, formula poques preguntes : « A l’estat civil deia sempre els noms que les mares m 'havien dit; avui, sé que alguns eren fals, per exemple ,un nadó havia estat dit Antonio, i hom m’havia dit que els pares no eren espanyols, però eren jueus alemanys».
Completament abnegada, no s'absenta de la Maternitat més que per a curts sojorns de descans (en les Pirineus durant l'estiu del 1940) o quan va a Suïssa a vetllars el seu pare malalt (febrer començament març del 1941).
El període de la Maternitat d'Elna representa els moments més forts de la seva existència; els primers crits dels nens i l'alegria de les mares es queden els seus records més bonics, malgrat els moments difícils de les hores les més negres de l'ocupació com l’arrest d'una jove dona jueva alemanya per la Gestapo durant l'estiu 1943, davant una Elisabeth impotent.
La guerra acabada, Elisabeth passarà tota la seva vida al servei de l'ajuda humanitària. Des del 1946, són amb els refugiats dels països de l'Est d'Europa que prodiga els seus serveis per a l'obra de les Esglésies Evangèliques Suïsses. En col·laboració amb una amiga austríaca, dirigirà llavors cases d'acolliment per a dones, preparant-les per a la reinserció professional.
El temps no ha romput les relacions entre els col·laboradors de «l'Ayuda Suiza» i del Socors Suïssa. Es troben diverses vegades anualment i han escrit junts les seves memòries en un petit recull, per perpetuar el record del que havien viscut amb les poblacions víctimes de la guerra. 
Sobre aquest punt, Elisabeth sent per a l'organització del Servei Civil Internacional una forta afecció . La seva acció en tant que «clavilla mestra» de l'ajuda humanitària suïssa, a Espanya i a França, portada per persones excepcionals li sembla una mica massa desconeguda.
A mitjans dels anys 1980, en el moment d'un viatge en el Sud de França, Elisabeth, envoltada dels seus companys troba en ruïnes el castell que va protegir la Maternitat.
No es pensava que un dia vindria, on un nen nascut en aquests llocs, Guy Eckstein, trucaria a la porta de la seva petita casa del Campament vienès. Gràcies a la voluntat de Guy de fer reconèixer oficialment l'obra complerta per la persona que li va salvar la vida, la Maternitat Suïssa d'Elna va ressorgir del passat.
Elisabeth no podia tampoc imaginar que tornaria el 2002, en un castell restaurat de mà de mestre per François Charpentier per rebre-hi la medalla dels «Justos entre els Justos entre les Nacions» de l'Institut Yad Vashem, i que en companyia d'homes i de dones que ha vist néixer, es rememoraria, a cada habitació, la història de la qual el castell va ser el testimoni.
El 2006, Elisabeth rep igualment la medalla de «l'Ordre Civil de la Solidaritat» atorgada per la Reina Sofia d'Espanya, així com la «Creu de Sant Jordi» més alta distinció atorgada per la Generalitat de Catalunya. El maig de 2007 és finalment decorada amb la «Legió d'Honor» per la República francesa.
Aquesta nova cita entre Elisabeth i la Maternitat és el punt de sortida d'una altra història, la del renaixement del lloc a través d'un projecte de centre de acollida per a dones i nens i de la creació d'un lloc de memòria. Projecte per al qual Elisabeth demostra un gran interès.
 
 
Retourner au contenu | Retourner au menu